L'espígol

L'espígol

La utilització, i el coneixement, de l'espígol a la Terra Alta té arrels molt profundes: Pius Font i Quer, l'any 1915, durant la seva estada als Ports, ja ho va constatar quan anant acompanyat per un guia d'Horta, anomenat Sovatger, el va impressionar pels seus coneixements de les plantes i va dedicar-li un article ("La justa observació") on esmenta, en relació als espígols:

"Senyor, em digué nòstre guia, ací bax hi ha l'Espígol, vègil; però més amunt, cap als Ports, veurá una altra planta diferenta, es l'Espígola.

L'Espígol d'Horta es nostre Barballó (Lavandula latifolia), i l'Espígola és l'Espígol, del Pirineu (Lav. officinalis)" (sic).

Avui sabem que les dues espècies s'hibriden freqüentment i originen la Lavandula x intermedia, que a Provença nomenen lavandin i, seleccionant algunes races seves, es cultivada en grans extensions.

L'espígola, científicament, va rebre altres noms, a més de Lavandula angustifolia: L. officinalis, L. spica, L. vera i L. vulgaris. Per altra part, la L. angustifolia té dues subespècies: la L. a. subsp. angustifolia, que ocupa la seva àrea de distribució oriental, i la L. a. subsp. pyrenaica, pròpia dels Pirineus i del quadrant NE de la península ibèrica.

L' espígola dels Ports correspon a la Lavandula angustifolia subsp. pyrenaica var. turolensis, que és la més meridional.

Aprofitant el coneixement i la tradició dels espígols a la Terra Alta, el Parc Natural dels Ports i l'Ajuntament de Prat de Comte van crear, a tocar del centre d'informació del parc, un jardí amb les diferents espècies d'espígols, on s'indica el seu nom i l'àrea on viu cada una.

Rafel Balada, ex-director del Parc Natural dels Ports.